 |
| "Il Duomo" de Florència, de Brunelleschi. |
La Florència del s.XV estava immersa
en un descobriment artístic continu. El nou corrent estilístic
renaixentista -que sustituia poc a poc el gòtic atenuat italià- i
el mecenatge artístic d'algunes famílies poderoses, covertí la
ciutat en un autèntic vesper d'artistes i el centre neuràlgic del
món
artístico-cultural.
Tant Ghiberti com Brunelleshi, dos
escultors antogònics, estaven condemnats a trobar-se. Aquest parell
d'artistes competidors de la Florència del primigeni Renaixement ja
havien competit al concurs d'execució de les segones portes del
baptisteri de la catedral florentina, el 1401. El concurs, on
s'havien de fabricar unes plantxes de bronze amb relleus bíblics, va
ser guanyat per Ghiberti i Brunelleschi, completament decebut, marxà
a Roma per continuar els estudis d'arquitectura (ja que l'artista
humanista havia de ser un artista polifacètic).
 |
| Brunelleschi |
Però més tard, Brunelleschi tornà a
Florència i serà en el marc d'un altre concurs, el de la
construcció de la cúpula de la nova i catedral florentina, quan
tornarà a coincidir amb Ghiberti. Il Duomo es començà a construir
el 1296 sota la direcció d'Arnolfo di Cambio. Però la mort d'aquest
als pocs anys faria que, en el futur, el projecte original canviés
uns quants cops. Tot i així, les dimensions gegantines de la cúpula
es van mantenir. I això suposava un repte arquitectònic per a
l'època. Un repte que fins llavors ningú era capaç de
sol·lucionar.
I és aquí on entra en escena el concurs de
1418, on el gremi de teixidors de la llana (qui financiava l'obra) va
encarregar la missió de construir la gegantina cúpula a dos escultors: Lorenzo Ghiberti i a
Brunelleschi. Els dos havien entrat a concurs presentant plànols i maquetes, on demostraven la seva capacitat de contrucció de la cúpula. Els dos artistes, que personalment no es portaven gens
bé, haurien de treballar plegats en la construcció de la cúpula
més gran construïda fins el aquell moment. I això va fer que
Brunelleschi estés a punt d'abandonar la ciutat en vàries ocasions,
perquè treballar amb el seu rival li provocava, en boca de Vasari,
“desesperació i amargura”. Tot
i que els custodis li havien assegurat que el constructor tan sols
seria ell i que Ghiberti només supervisaria, li assignaren a aquest
últim el mateix sou que al primer. A més, hi havia el tema de
l'honor i la fama, que Brunelleschi no volia compartir amb ningú.
 |
| Autorretrat en relleu de bronzede Giberti a les portes del baptisteri de la catedral de Florència. |
Era
tan gran el turment de Brunelleschi que va començar a pensar la
forma d'allunyar el seu rival de l'obra. Un matí no es va presentar
a la construcció: es va posar al llit i es va fer el malalt. Els
mestres d'obra van acudir a Ghiberti per rebre instruccions, però
aquest no tenia idea de com continuar l'obra i va contestar que havia
de ser Brunelleschi qui donés les ordres. I així, durant uns dies:
Brunelleschi fingint malaltia al llit, Ghiberti no sabia com
continuar l'obra, i aquesta, parada amb els constructors i el poble
dubtant si s'acabaria.
Finalment,
els custodis van conseguir treure a Brunelleschi del llit amb la
promesa de que, ja que els sous estaven partits, també ho havia
d'estar la feina (Brunelleschi sabia perfectament que Ghiberti no
sabia com pujar la cúpula). Així, Brunelleschi va poder deixar en
evidència Ghiberti i això va fer que, finalment, nombressin a
Brunelleschi superintendent
i cap vitalici de
l'obra i que res es feu sense el seu consentiment. A més, rebria una
important quantitat de diners.
Lorenzo Ghiberti,
avergonit, encara es quedaria (gràcies a amistats poderoses) durant
tres anys més a l'obra, percibint el mateix salari. Tot i
això, havia perdut la partida. Brunelleschi quedaria
unit, secula seculorum a la gegantina cúpula, una de les més
belles de la arquitectura universal, i que es pot veure des de
qualsevol punt de la capital de la Toscana.
