Tot i que els exèrcits napoleònics
corrien com la pólvora pel continent europeu, l'Emperador dels
francesos veia com es formaven una sèrie de coalicions
internacionals -normalment encapçalades per l'enemiga natural de
França, el Regne Unit- amb l'objectiu de derrotar França. A més, el Regne
Napoleó va regir els destins del continent. |
Unit havia establert
un bloqueig comercial a França: amb el suport de la seva força
naval i el seu establiment per tots els mars, no permetria que cap
navili comerciés amb França.
Després de la desastrosa batalla on
les forces navals francoespanyoles van ser derrotades a Trafalgar
(1805) França va abandonar la idea d'una invasió militar de les
illes britàniques. Si abans era difícil vèncer la armada
britànica, ara ho era més. Així, Napoleó va arribar a la
conclusió que la única manera de malmetre el Regne Unit era
estrangular-la econòmicament. Estableix així un bloqueig econòmic,
de caire naval. A través del Decret de Berlín de novembre de
1806 (dit així perquè fou
firmat per l'emperador a Berlín, després de sotmetre el Regne de
Prússia) es prohibia el comerç amb les illes britàniques per part
de qualsevol país aliat o depenent de França. Així, podem veure
que, en realitat, es tracta d'un contra-bloqueig, ja que el bloqueig
anglès és anterior.
Ambdós
bloqueigs van tenir les seves conseqüències fatals per a les dues
economies. El Regne Unit domina els mars però perd la intensa xarxa
d'intercanvis comercials continentals, sobretot amb el nord europeu;
França domina el continent però perd tot el que arriba per mar,
sobretot el comerç colonial, amb el que algunes ciutats portuàries
franceses entren en crisis. A això s'hi ha de sumar l'Embargo
Act (1807) amb la que els
Estats Units d'Amèrica amb el president Jefferson al capdavant
prohibeix els comerç amb França i Regne Unit per a forçar les
dues potències a un millor tracte comercial amb les potències
neutrals. Aquesta acta resultarà molt prejudicial per a les dues
potències europees, sobretot perquè tancarà la importació del
cotó americà.
Aquest sistema de
bloquejos, però, té fissures. Algunes vegades és el mateix Napoleó
qui fa la vista grossa amb l'enviament de vins francesos cap a
Anglaterra. Els anglesos, per la seva part i aprofitant la longitud
de la costa europea i la seva superioritat naval van trobant punts on
practicar el contraban, conscients que els francesos no tenen prou
efectius per descobrir-los.
Però
Napoleó veu que, a pesar de que Anglaterra sofreix les conseqüències
dramàtiques del bloqueig, no acaba de caure. A més, les notícies
del contraban anglès arriben a la cort i fan que Napoleó signi el
Decret de Milà de 1807,
amb el qual amplia i endureix les condicions de l'anterior Decret de
Berlín de 1806. Ara qualsevol vaixell que hagi tingut contacte amb
Anglaterra (hagi estat registrat en un port britànic, hagi pagat
algun impost al Regne Unit, porti productes anglesos, etc.) serà
considerat “presa de guerra” i confiscat. A part, la potència
que comerciï amb el Regne Unit s'exposa a una invasió per part de
França. El Regne Unit també endureix la caça de navilis francesos
i de qualsevol nacionalitat sospitosa de comerciar amb França. Les
dues potències mai van deixar de lluitar al mar i la utilització de
corsaris estava plenament normalitzada.
Anglaterra i França vivien un continuat enfrontament marítim. |
Tot i
així, el bloqueig comercial a les illes britàniques fracassa
estrepitosament. Tot i que el Regne Unit (com França) viu una
situació econòmica alarmant (el comerç anglès cau un 25%)
ho intenta compensar ampliant el mercat a la zona asiàtica, on ja fa
anys que hi comercia i on el reduït poder naval francès no arriba.
El
sistema de bloquejos té les hores contades. Amb l'aixecament
peninsular i la retirada de les forces napoleòniques de la
Península, els navilis anglesos i aliats comencen a utilitzar els
ports peninsulars com a base comercials i d'operacions. Napoleó, veu
la dificultat de sotmetre el Regne Unit econòmicament i s'adona que
ha de reunir totes les forces per vèncer Rússia. I al fixar
l'objectiu sobre Rússia, Napoleó començarà una campanya que el
portarà cap a la derrota de l'Imperi.