Quan pensem en l'escultura grega antiga
ho solem fer amb les harmòniques escultures del període clàssic
(475- 323 a. C) o inclús en algunes escultures expressives de
l'època hel·lenística (323- 31 a. C.). Però l'arrel de tota
aquesta escultura es troba en l'època arcaica ((segle VII a. C- 475
a. C), quan l'escultura grega pren models estrangers i es fixa en
l'home i fa evolucionar l'escultura fins portar-la a l'esplendor.
Anem a veure com són aquestes primeres escultures.
En l'època arcaica, els grecs s'han
fet a la mar, han fundat colònies pel mediterrani i s'han posat en
contacte amb altres civilitzacions, prenent com a model l'art egipci
per esculpir aquestes primeres tipologies antropomorfes. Tot i que
prenen com a model l'escultura egípcia, els escultors grecs aniran
un pas més enllà i donaran a les seves escultures més naturalisme,
perspectiva i un sentit anatòmic més complet, tot i no desprendre's
d'algunes característiques egípcies com el hieratisme, el pas
endavant d'algunes escultures o la llei de frontalitat. Amb tot,
l'escultura grega arcaica presenta un salt qualitatiu, que serà més
gran a mesura que ens aproximem a l'edat clàssica, ja que els
escultors grecs hauran anat experimentant.
El model típic de l'escultura grega
arcaica són els els kouroi masculins (kourós en
singular) i les korai femenines (koré en singular).
Tant la tipologia femenina com la masculina presenten semblances i
diferències. A grans trets podem veure que ambdues tipologies
presenten una actitud i una postura hieràtica i rígida i els seus
cossos estan esculpits seguint un esquematisme de tall geomètric
(per exemple, el tors està concebut com un triangle invertit). Però
els escultors grecs van més enllà amb aquest geometrisme. Podem
veure com els cabells d'ambdós models estan tallats amb motius
geomètrics. I ambdós models estan esculpits amb un ulls grans i
ametllats. Aquestes escultures estan tallades per ser observades des
del davant (llei de frontalitat), característica que ens recorda a
l'escultura egípcia, juntament amb la postura hieràtica. Per últim,
cal remarcar que l'escultura grega de l'època mostra restes de
policromia, pel que ens hauríem d'imaginar aquestes imatges pintades
(característica que comparteixen amb els edificis grecs).
Anem a diferenciar-los. Els models
masculins (els Kouroi), tot i la seva posició estàtica,
avancen un peu, anticipant el que després serà el moviment en
l'escultura. Ells no duen vestits: la moral grega de l'època
permetia representar el nu masculí, considerat més bell i expressió
màxima de bellesa. Així és com els artistes intenten representar,
encara que d'una manera molt esquemàtica, el cos humà, d'una manera
repetitiva i gairebé en sèrie i utilitzant una concepció
geometritzant del cos humà. Fixem-nos en la W dels pectorals que
s'equilibra amb una altra W invertida a la clavícula. No se'n van
sortir amb la representació de genolls i dits. Els braços resten
enganxats al cos i els punys són tancats. Els primers kouroi foren
monumentals, però anaren perdent tamany a mesura que avançava el
temps, quan s'aniran assemblant als models representats.
En canvi les korai femenines mai
es van representar nues, per qüestió de moralitat. Així les trobem
representades amb teles més o menys espesses. Com el model masculí,
també mantenen una posició estàtica i hieràtica, però aquestes
avancen una mà: fan ofrenes. Solen oferir fruita o flors. També es
poden posar una mà al pit. Tenen els cabells més treballats que els
models masculins. Els artistes intenten compensar la falta de
moviment amb la caiguda de les vestimenta o avançant la mà que fa
ofrenes. És característic el seu somriure enigmàtic.
Sembla ser que les korai eren
representacions de sacerdotesses que oferien ofrenes votives als déus
i herois. Reforça aquesta teoria el fet de quasi bé totes han estat
trobades pròximes a temples. En canvi, sembla ser que els kourós
poden ser joves atletes vencedors de Jocs Olímpics (molts porten la
diadema dels vencedors). Tot i que també se'ls ha relacionat amb
ofrenes als déus o com a escultures funeràries.
Amb el temps, aquestes escultures
aniran perdent el hieratisme i l'esquematisme i guanyaran
naturalitat. I aquesta evolució ens portarà cap a l'escultura
clàssica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada