dissabte, 1 de desembre de 2007

La vida d'un cavaller templer



L’ordre del Temple. A tothom ens ve al cap una ordre guerrera creada partir de monjos cristians en defensa dels peregrins cristians a terra santa i per la conquesta del regne de Jerusalem. La realitat és, però, que no sempre s’esbatussaven contra “l’infidel”.
La vida d’un templer en el dia a dia de la pau, era d’allò més monòtona. Les normes estrictes de l’ordre feien que cap monjo prengués una iniciativa pròpia i es saltes aquelles normes establertes. Tot estava predeterminat: menjar, dormir, resar, etc.
Val a dir que aquests guerrers passaven la major part del dia al convent.
La jornada començava a la matinada amb els maitines: quan sonava la campana el monjo s’aixecava, es vestia i acudia ràpidament a la capella, juntament amb els seus germans, per assistir al primer ofici religiós del dia. Acabada la missa els germans es dirigien als estables a inspeccionar el seu cavall i l’equip: es tenia que estar sempre preparat per un possible atac.
Més tard, encara sent de nit tornaven al llit, però més tard, a la sortida del sol, sonava de nou la campana i el “soldat” tornava a escoltar un altre ofici religiós i després un altre cop cap a l’estable a revisar-ho tot.
Al llarg del matí assistia a dos misses més.
Al migdia, la campana anunciava l’hora de dinar. Hi havia dues tocades: la primera era per als cavallers. La segona era per als sergents. Mentre es dinava un germà llegia les Sagrades Escriptures, per lo que l’assistència al dinar era obligatòria i ningú es podia aixecar durant l’àpat per ningun motiu, per greu que fos. Acabat l’àpat es resava un Pare nostre a capella per donar les gràcies a Déu.
A mitja tarda el templer disposava d’un cert temps lliure, però sempre havia d’estar disponible i localitzable.
A l’hora nona, al caure la tarda, la campana tocava de nou: s’havia d’acudir a la capella per escoltar un nou ofici religiós. I més tard es tornava a capella per assistir a les vísperes.
Després s’assistia al sopar, que transcorria com el dinar.
El dia acabava per al templer amb la cridada a completes, un nou ofici religiós, ja de nit. Per acabar s’inspeccionava el cavall i l’equip i se n’anava a dormir, no sense resar abans, un Pare nostre. Aquesta vida tan rutinària i monòtona ens fa pensar que més d’un templer esperés amb ganes, el temps de guerra per sortir de la monotonia.

3 comentaris:

Marc Jornet ha dit...

La fascinació que hi ha pels templers és molt extensa, de fet quan he tingut l'ocasió de fer de guia per la Terra Alta i he mostrat edificis dels templers que allà hi ha, la gent no es cansava de fer preguntes i encara més quan el grup era d'"estudiosos" dels templers, que qualsevol detall era un signe relacionat amb un seguit de coses segurament misterioses. Però lo que jo destacaria d'ells és la gestió del nostre territori que van fer, un cop establerts a Miravet i van encarregar-se de la repoblació de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i part del Matarranya, així com d'establir les lleis.

Quattrocento ha dit...

Doncs si, a més, quan a la reconquesta el compte Berenguer IV va repartir terres als nobles, també ho feu en aquesta important ordre, la qual s'encarregà d'expandir la ciutat creant barris extramurs, així com el control del comerç fluvial de l'Ebre.

Asun ha dit...

Es fascinante e increible, y yo lo que pienso es:Que esas pobres personas , aunque en esa epoca no existia la palabra depresion , muchos de ellos la devieron tener y soportar a parte de su exclavitud;pues le robaron su personalidad , no tenian derecho a votar ,vivir en esa rutina y monotona vida que no te lleva a ningun sitio , ya fueron fuertes y valientes , siempre esperando a posiblemente morir si se daba el caso de alguna guerrilla, yo personalmente no podria vivir en esa dictadura.