diumenge, 11 de maig de 2008

Sapiens, l'home del Paleolític Superior



La història y la literatura romàntica (al moviment cultural del s. XIX, em vinc a referir), ens ha donat, de l’home del Paleolític Superior (45.000-10.000 a J.C) una visió un tant negativa. Se’ns deia que “l’home de les cavernes, era practicant del canibalisme, que es comunicava amb grunyits i que era un ésser carent de sentiment, preocupat, només de mantenir el seu estomac ple. És cert que el seu estadi evolutiu no era tan avançat com el nostre (encara que a vegades penso que som pitjors), però també és cert que aquestes gents tenien altres preocupacions. I això ho podem demostrar amb el fabulós art, sobretot rupestre que creà. Aquest art rupestre era inexistent a l’etapa anterior (Paleolític Mitjà, 150.000-45.000 a J.C), ja que tan sols hi havia petites mostres d’art moble, com petites figuretes de pedra o marfil antropomorfes (mostraven un possible culte a la “Dea Mare”, o d’altre zoomorfes, fetes pel tipus humà característic del Paleolític mitjà: l’Homo Neardenthalensis.
Les pintures del Sapiens no formaven escenes, sinó representacions aïllades d’animals, que gosaven d’un increïble naturalisme. Les pintures estaven relacionades amb algun tipus de ritual màgic, pel qual al pintar l’animal, t’apoderaves de la seva ànima i es convertia en una presa més fàcil de caçar. Això, però, només es una teoria.
Respecte a l’hàbitat, la humanitat, en la seva evolució, va comprendre que era més còmode instalar-se en coves o abrics rocosos, que no fer-ho a cel obert, ja que la pluja posava en perill la supervivència del grup a l’apagar el foc. I en cas d’inexistència d’aquells dos tipus de refugi es crearia la cova artificial: la cabana, que podien anar de la simplicitat d’una cabana de pals i ramatge a una cabana construïda amb ossamenta de mamut superposada, que s’aproximava entre si, fins tancar la cabana (Ucraïna). També hi podia haver cabanes dintre de coves.
L’home és l’únic ésser que enterra els seus congèneres, potser per la creença d’un més enllà? L’Homo Sapiens mostrà aquí, un suficient grau d’espiritualitat, que el dugué a enterrar els seus morts amb posició fetal, de costat i, a vagades, amb polvets rojos a sobre el mort, potser per a que retornés el mort a la vida.
No sabem res sobre la vestimenta del Sapiens, suposadament fou amb pell d’animal. Sabem, en canvi, de l’utilització d’adornaments personal, com collarets o pulseres.
Per últim ens referirem a les tècniques de caça, ja que l’home del Paleolític Superior diversificà les tècniques d’aquest art de supervivència. Per caçar animals de petit tamany, com cavalls, què millor que espantar-los i fer-los caure per un acantilat? Mínim esforç, màxim rendiment. Però l’home també va saber crear noves armes armes com l’arc, que a part de disparar fletxes també disparava una àmplia gamma de puntes lítiques, o el propulsor (útil fet amb os, compost d’un fust amb un dels extrems acabats amb forma de ganxo on es posaria el dard. Alguns eren ricament decorats), que juntament amb una industria lítica i els arpons suposaran un gran perfeccionament de la caça i que permeté a l’home una major tranquil·litat, poguent-se dedicar a la pintura, per exemple.
L’home del Paleolític Superior viva en comunitat de 30-40 individus i coneixia petits intercanvis amb altre comunitats pròximes.

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

Tens raó, actualment hi ha molta gent en un estat d'evolució bastant precari. I el que és pitjor, situada en llocs de poder