divendres, 21 de desembre del 2007

Els tornejos de l'Edat Mitjana


L’honor, sobre tot. Qui no ha sentit parlar mai d’aquests tipus de tornejos entre cavallers, tants cops representats per l’industria cinematogràfica nord-americana? Encara que els cavallers i les justes representades al cinema, poc tenen a veure amb la realitat de fa un grapat de segles.
Els tornejos medievals comencen a la Normandia francesa al segle XII. Al principi no eren un espectacle de masses, sinó una mena d’entrenament. Recordem que per aquesta època hi havia les creuades i així, la necessitat de provar noves tècniques com l’utilització de l’estrep o la fixació de la llança a dessota l’aixella, que permetessin al genet o “cavaller”més fixació en la seva montura i mes seguretat en la batalla a l’hora d’agafar l’arma i emprendre el contrincant.
Amb el pas del temps, aquestes activitats varen cobrar més protagonisme entre la multitud, així que es començaren a practicar-se com el que avui en dia entendríem com a “deport de masses”. Val a dir que al principi no s’utilitzava cap tipus de normes, però més tard i amb la negativa de l’Església, s’imposaren unes normes “oficials”, per als tornejos.
Quin era el cobdiciat premi que obtenia el “braç fort”, el vencedor de la justa? No era, sens dubte la princesa que estem acostumats a veure per televisió, sinó alguna cosa que res té a veure amb això. El premi, eren les caríssimes montures del contrincant vençut. És bo recordar que, des de l’antiguitat, un cavall era un luxe, al qual només podien accedir les classes més adinerades.
A la Península, els tornejos arribaren més tardiament (segle XIII), ja que ja es tenia prou feina amb la Reconquesta. Però, tot i així, la primera justa fou entre els reis Jaume I d’Aragó i Alfons X de Castella (també conegut com “El Savi). L’espectacular event tingué lloc a la ciutat de València el 1272 i no fou més que un acte clarament “deportiu”.
Però la sort per als tornejos no fou eterna. Ens trobem que a les darreries del segle XVI, aquests tipus de celebracions cauen en desús.
Com a anècdota: L’últim torneig oficial que es feu a la Península, fou ja ben entrat el segle XIX. L’any 1883 se’n feu un a Barcelona per commemorar la pujada al tro de la reina Isabel II.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Imagino que tota aquesta afició pels tornejos, d'una manera o altra, ha estat substituïda per l'esport.
Molt interessant, el teu blog.

Quattrocento ha dit...

Gràcies. Doncs si, l'esport tal com l'entenem avui en dia, es hereditari dels tornejos medievals, on cada persona que hi assistia devia tenir un cavaller preferit. De totes maneres també és interessant recordar que l'esport ja es practicava a l'antiga Grècia.