dimecres, 9 d’abril de 2008

Una de pirates


El descobriment d'Amèrica fou la gran fita de l'Història universal. En poc temps, aquelles terres incògnites es convertiren, com aquell que diu, en una segona oportunitat per als europeus, que vivien en un continent empobrit, sobrehabitat i constantment atacat per malalties diverses. Així, l'accés a unes noves i inesgotables terres, permetrien un nou repoblament, riqueses i l'abandó d'un continent desgastat.
Aquestes noves possibilitats varen fer sorgir un bon grapat de navegants ansiosos per conquerir noves terres, emportar-se les seves riqueses, que caurien a mans del seu govern, i crear-se una estimada fama.
Però el descobriment de les "Indies" també atragué un altre tipus de clients, dels quals la indústria cinemàtogràfica ens ha volgut vendre amb una visió romàntica, enamorats i inclús caballerosos. Els pirates. Aquests eren persones sense escrúpols, amb l'únic objectiu d'enriquir-se. I si per fer-ho feia falta passar colls per l'espasa, ho feien. Quan s'apropiaven d'una nau, també ho feien de la seva tripulació i, per suposat, dels seus béns.
Hi ha un altre tipus de pirateria, potser no tan conegut però que resulta força interessant. En aquest, les naus pirates desembarcaven en una plaça, port o ciutat que era saquejada. Un cop acabada la feina, es tornava a les naus i es disfrutava del que s'havia robat.
El s.XVI, fou un gran segle per a la pirateria. Moltes de les illes estaven mal protegides, per lo que eren constantment saquejades.
Algunes illes, com les mítiques "Illa Tortuga" o "La Providència" foren bases d'operacions i d'arsenal, el qual robaven a altres naus.
Però el comerç i la riquesa que aquest generava per a la nació creà una carrera on només sobrevivia el més fort. Així, com que tot valia es crearen els corsaris. Aquests eren pirates que obtenien el "patent de cors" per part d'un país que permitia atacar naus enemigues (sobretot comercials) i saquejar-les, així com protegir les costes de les terres d'una nació.
L'últim dels grans pirates fou un català ex corsari, Pere Gibert. Un cop apresat, confessà que exercia la pirateria per fer-se ric i fer-se amb l'amor d'una dona que era gran amiga dels brillants. L'11 de Març de 1830 fou ajusticiat a la forca, juntament amb quatre tripulants més. Sens dubte aquest dóna el perfil d'un pirata cinematografic. Més a dalt m'he referit a la visió romàntica del cinema. No oblidem que aquest fou pirata del s. XIX, totalment romàntic.

2 comentaris:

Setes ha dit...

Bon dia...
durant el regnat de Felip II unes illes no tan llunyanes, les Canaries, també foren objectiu dels pirates, més que res els pirates al servei de la corona anglesa. Tot i què els holandesos i els francesos tampoc es van quedar curts...

salutacions!!

Quattrocento ha dit...

Be, la pirateria que tracto al comentari és la més mediàtica. Tampoc podem oblidar la que van patir les nostres terres la de la mediterrànea. Nacions de recient creació havien de valdre's de la pirateria, com en algun cas donat del nord d'Àfrica.
Ens parlem.