Pere el Catòlic i Maria de Montpeller no eren un matrimoni ben avingut. El rei havia avorrit la seva muller i inclús havia sol·licitat el divorci. Així, quan s’anuncià que la reina esperava un fill, saltà l’expectació entre les gents de tota condició.
El dos de febrer de 1208 naixia l’hereu al tron. Però com tots els nens que naixen li faltava un nom. La reina, segons diu la tradició, encengué dotze espelmes, cada una amb un nom dels dotze apòstols. L’espelma que més tard s’apagués donaria nom a l’infant, essent aquesta la de l’apòstol Jaume. El rei, però, hagués preferit dir-li com ell, Pere.
Les conjures per eliminar el jove hereu no tardaren en sorgir. Des de la seguretat que oferia la vivenda reial de Montpeller, algú tirà una gran pedra que feu un gran forat al sostre de la cambra on es trobaven el futur rei i la seva mare i que caigué al bressol del petit príncep, no causant-li cap dany.
El rei Pere, preocupat pel seu gran enemic ( i possible autor amagat d’aquell fet), Simó de Montfort, pactà amb aquest el matrimoni del seu fill amb la joveníssima filla d’aquest home, que més valia tenir content. Inclús s’acordà que el petit Jaume es quedaria a la custodia de Simó de Montpeller. I així fou, el nen fou arrencat de les mans de sa’ mare i fou traslladat al bastió de l’enemic del seu pare, a Carcassona
En poc temps, el jove Jaume, criat a casa de l’enemic, va perdre el pare i la mare. La seva mare morí a Roma quan anà a sol·licitar la intervenció papal pel “segrest” del seu jove fill. El seu pare, el rei Pere el Catòlic, en canvi, morí a la batalla de Muret, on lluitava contra el tutor del seu fill, Simó de Montfort.
El papa Inocenci III, per evitar una batalla successòria ordenà a Simó de Montfort que lliurés el jove príncep, legítim al tron, a la cort catalanoaragonesa. Així, el 1214, en un solemníssim acte, Jaume I començava el regnat.
Per testament de Maria de Montpeller, la seva difunta mare, el jove Jaume I fou conduit al castell templer de Montsó, on s’educà religiosa i bèl·licament. Quan en sortí es decidí casar-lo amb Elionor de Castella però els dos eren massa joves encara i com Jaume I deixà escrit en el “Llibre dels feits”: Un any estiguem amb ella que no podiem fer res ço que els hòmens han de fer amb llur mulher, car no havíem l’edat.
El dos de febrer de 1208 naixia l’hereu al tron. Però com tots els nens que naixen li faltava un nom. La reina, segons diu la tradició, encengué dotze espelmes, cada una amb un nom dels dotze apòstols. L’espelma que més tard s’apagués donaria nom a l’infant, essent aquesta la de l’apòstol Jaume. El rei, però, hagués preferit dir-li com ell, Pere.
Les conjures per eliminar el jove hereu no tardaren en sorgir. Des de la seguretat que oferia la vivenda reial de Montpeller, algú tirà una gran pedra que feu un gran forat al sostre de la cambra on es trobaven el futur rei i la seva mare i que caigué al bressol del petit príncep, no causant-li cap dany.
El rei Pere, preocupat pel seu gran enemic ( i possible autor amagat d’aquell fet), Simó de Montfort, pactà amb aquest el matrimoni del seu fill amb la joveníssima filla d’aquest home, que més valia tenir content. Inclús s’acordà que el petit Jaume es quedaria a la custodia de Simó de Montpeller. I així fou, el nen fou arrencat de les mans de sa’ mare i fou traslladat al bastió de l’enemic del seu pare, a Carcassona
En poc temps, el jove Jaume, criat a casa de l’enemic, va perdre el pare i la mare. La seva mare morí a Roma quan anà a sol·licitar la intervenció papal pel “segrest” del seu jove fill. El seu pare, el rei Pere el Catòlic, en canvi, morí a la batalla de Muret, on lluitava contra el tutor del seu fill, Simó de Montfort.
El papa Inocenci III, per evitar una batalla successòria ordenà a Simó de Montfort que lliurés el jove príncep, legítim al tron, a la cort catalanoaragonesa. Així, el 1214, en un solemníssim acte, Jaume I començava el regnat.
Per testament de Maria de Montpeller, la seva difunta mare, el jove Jaume I fou conduit al castell templer de Montsó, on s’educà religiosa i bèl·licament. Quan en sortí es decidí casar-lo amb Elionor de Castella però els dos eren massa joves encara i com Jaume I deixà escrit en el “Llibre dels feits”: Un any estiguem amb ella que no podiem fer res ço que els hòmens han de fer amb llur mulher, car no havíem l’edat.
3 comentaris:
bon comentari històric. Jaume I és un dels grans monarques de Catalunya-Aragó, tot i que com a republicà em costa `reivindicar un rei que no sigui Melcior, Gaspar i Baltasar. Et felicito pel bloc i pel teu interès en coses històriques, molt important venint d'un estudiant.
salut,
emigdi
Sens dubte, la importància d'aquest rei conqueridor és, com tots sabem, cabdal. Aquest rei peculiar, aquest any, "celebra" 800 anys del seu naixement. Una mica vell, però segueix present en la nostra història, com un dels millors reis catalans.
Gràcies per participar del bloc.
Molt interessant la història. Passa't pel meu blog que hi ha una cosa per tu ;)
Publica un comentari a l'entrada