dilluns, 20 d’agost de 2012

El rei de França, la boda i una llança a l'ull.


La pau de Cateau-Cambresis (1559) entre la Monarquía de Felip II i la francesa d’Enric II, posava fi a un llarg conflicte bèl·lic protagonitzat per ambdues monarquies pel control, sobretot, de la Península italiana.

A part de les clàusules territorials i econòmiques signades pels dos monarques, hi havia les matrimonials. Felip II havia de casar amb la filla del rei francès: Isabel de Valois (a qui també se la coneixeria com Isabel de la Pau).

Les clàusules matrimonials, foren uns apartats corrents en els tractes de pau de l’època, com també ho foren a l’edat mitjana. Intentaven ser (ja que no sempre funcionaven) una garantia de compliment dels tractes de pau. Molts cops, però, les bodes se celebraven i les paus es trencaven.

La boda de Felip II i Isabel de Valois se celebrà el mateix any 1559, quatre anys després d’haver estat coronat felip II. Les bodes es feren amb tot el desplegament de l’època, pertinent amb dues monarquies poderoses i centralitzadores, com ho eren la Monarquia hispànica i la Francesa. Com Felip II no va poder assistir a la boda, ho faria un lloctinent del rei i més tard ja assistiria a la seva pròpia boda.

Però el destí, que es capriciós feu que un dia festiu es convertís en una tragèdia. El rei de França, Enric II, pare de la núvia va voler participar en la justa que se celebrava en motiu de l’enllaç, sent el seu contrincant, el cavaller Montgomery, a qui la llança se li va partir, enclavant-se-li a l’ull del monarca.

El pensament barroc posterior, acceptaria el món com una “vanitas”, on la mort és omnipresent i on, fins i tot els reis moren. Però això serà ben entrat el barroc. Poc s’imaginava el rei francès, poderós després d’haver lluitat en infinitat de batalles i conquestes, que moriria per una llança fallada. I és que deu dies més tard, l’infecció imparable de l’ull del rei, va acabar matant-lo.

(El personatge de l'imatge, de mirada melancòlica, és el rei francès Enric II. El pintor François Clouet, que va saber reflexar amb una gran profunditat la mirada del monarca, tampoc s'imaginava que aquesta mirada seria atravessada per una arma).

dimarts, 10 d’abril de 2012

Clio també inspira els escriptos "nergres"

La mussa de la història mai ho hagués dit. Mesclar història i gènere negre...! Una idea arriscada que pot donar, però, uns fruits molt delectosos. Aquesta és l'idea que un grup d'escriptors amb una ment policíaca (i vés a saber amb quins pensaments) ens proposen en el recull de relats "Clio: mussa i assassina" que es presentarà el proper dissabte 28 d'abril a Vall-de-Roures, lloc que ja s'està convertint, any rere any, en l'amagatall dels amants del gènere negre. Durant el dia es faran diferents activitats.
En aquesta tercera edició de la trobada negra , que enguany porta el nom de "Gènere Negre i Història", els escriptors han hagut de retrocedir en el temps per adecuar la literatura negra amb l'històrica. El resultat és un llibre que, ens avisen, no defraudarà. Fins i tot la mateixa mussa Clio, amb l'agenda més que apretada, ha fet públic que hi estarà present.

L'obra està organitzada pel tandem Jordi Pijoan-lópez i Fede Cortés i s'hi engloba escriptors com Maria Carme Roca, Xulio RicardoTrigo, Silvestre Hernández, Pere Perellón, Teresa Bertran, Andreu Carranza, Jordi Peñarroja, Toni Orensanz, Miquel Esteve i Vicent Sanz. El pròleg, com la sang, corre a càrrec de Alícia Giménez Barlett i cada relat anirà acompanyada amb l'il•lustració de l'artista Pau Ferrando. Un bon còctel històrico-criminal, sens dubte.

Per celebrar el naixement de "Clio: mussa i assassina" des del Brevis Coniuratione publicarem un seguit de posts on s'intentarà contextualitzar alguns dels aspectes de l'època tractats al recull. L'apartat del blog durà per nom "Connexió directa amb Clio".

Salut i que la mussa us acompanyi!

Podeu trobar més info al següent enllaç http://www.ebrenegre.blogspot.com.es/