dilluns, 20 d’agost de 2012

El rei de França, la boda i una llança a l'ull.


La pau de Cateau-Cambresis (1559) entre la Monarquía de Felip II i la francesa d’Enric II, posava fi a un llarg conflicte bèl·lic protagonitzat per ambdues monarquies pel control, sobretot, de la Península italiana.

A part de les clàusules territorials i econòmiques signades pels dos monarques, hi havia les matrimonials. Felip II havia de casar amb la filla del rei francès: Isabel de Valois (a qui també se la coneixeria com Isabel de la Pau).

Les clàusules matrimonials, foren uns apartats corrents en els tractes de pau de l’època, com també ho foren a l’edat mitjana. Intentaven ser (ja que no sempre funcionaven) una garantia de compliment dels tractes de pau. Molts cops, però, les bodes se celebraven i les paus es trencaven.

La boda de Felip II i Isabel de Valois se celebrà el mateix any 1559, quatre anys després d’haver estat coronat felip II. Les bodes es feren amb tot el desplegament de l’època, pertinent amb dues monarquies poderoses i centralitzadores, com ho eren la Monarquia hispànica i la Francesa. Com Felip II no va poder assistir a la boda, ho faria un lloctinent del rei i més tard ja assistiria a la seva pròpia boda.

Però el destí, que es capriciós feu que un dia festiu es convertís en una tragèdia. El rei de França, Enric II, pare de la núvia va voler participar en la justa que se celebrava en motiu de l’enllaç, sent el seu contrincant, el cavaller Montgomery, a qui la llança se li va partir, enclavant-se-li a l’ull del monarca.

El pensament barroc posterior, acceptaria el món com una “vanitas”, on la mort és omnipresent i on, fins i tot els reis moren. Però això serà ben entrat el barroc. Poc s’imaginava el rei francès, poderós després d’haver lluitat en infinitat de batalles i conquestes, que moriria per una llança fallada. I és que deu dies més tard, l’infecció imparable de l’ull del rei, va acabar matant-lo.

(El personatge de l'imatge, de mirada melancòlica, és el rei francès Enric II. El pintor François Clouet, que va saber reflexar amb una gran profunditat la mirada del monarca, tampoc s'imaginava que aquesta mirada seria atravessada per una arma).