El
pare d'Alexadre el Magne, Philipos II de Macedònia (382 a.C-336a.
C), estava ben content aquell matí. No tan sols era un rei-general
poderós. A part d'haver acabat amb qualsevol dissidència interna al
seu regne o expandir-lo a costa d'altres territoris i ciutats gregues
i convertir-se en arbitre de la situació política grega, aquell
matí assistiria al casament de la seva filla estimada, Cleopatra.
Estava
de bon humor, tot i que aquest casament va ser forçat pel mateix rei
per salvar els mobles. I és que el rei s'havia separat de la seva
muller Olimpia per a casar-se amb una altra dona, fet que va provocar
un fort malestar entre els nobles de la regió de Molòsia, regió
d'on provenia Olimpia, ja que amb la caiguda d'aquesta, ella i els
nobles provinents d'aquella regió perdrien la influència en la
cort. La sol·lució que va trobar el rei per evitar mals majors
seria casar la seva filla Cleopatra amb un germà de la que havia
estat la seva muller, Olimpia. Així, el nobles molosians no perdrien
la influència en el sí de la cort i ell podria casar-se
tranquil·lament sene que ningú aixequès les armes.
Per a
la boda es van organitzar unes festes grandioses a la primera capital
del regne, Egas. Com que a la boda assistirien els màxims dirigents
de la Grècia que quedava lliure del jou macedoni i d'altres regnes
del món conegut, la celebració d'aquella boda hauria de restar en
les pupiles dels visitants la resta de les seves vides.
El
que no sabia el rei era que aquella boda seria recordada per sempre i
no per la espectacularitat de les festes. Quan el rei es dirigia a
entrar al teatre (acte que tancava les festes, després del gran
banquet) ho va fer sense cap guardaespatlles per tal de mostrar
als altres dirigents la proximitat del rei amb el seu poble. I va ser
això el que va aprofitar el noble Pausànies (un dels seus
guardaespatlles) per saltar-li al damunt i clavar-li una ganivetada
al costat, deixant el rei mort al terra.
Feia
temps que un grup de nobles tramava una conspiració per matar
Philipos II. Però havien de ser cautelosos i escollir l'ocasió
perfecta, que es presentà en la boda de la filla del rei i on, a
sobre, el rei havia renegat de la seva defensa personal. Pausànies,
tot i que a fora de la ciutat l'esperava un cavall preparat per a la
fugida, no va arribar gaire lluny. Els altres guardaespatlles del rei
assassinat el van interceptar i van acabar amb la seva vida.
Les
fonts de la època no es posen d'acord amb el motius de la
conspiració. Per exemple, Aristòtil (el filòsof que era mentor
d'Alexandre, el fill de Philipos II) ens diu que tal conspiració es
deu a una ofensa familiar. N'hi ha que van més enllà: Pausànies i
Philipos II havien estat amants. Però el rei s'havia enamorat d'un
altre home, relegant Pausànies en una posició amatòria secundària.
En la
Grècia antiga la homosexualitat no era entesa com avui en dia. Les
relacions entre dos homes estaven plenament normalitzades i solien
ser entre un home adult (que solia ser la part activa) i un jove (la
part passiva). En canvi, la dona, les prostitutes o els estrangers
eren considerats inferiors. Així, es considerava que un home podia
aportar intel·lectualment i des del punt de vista del plaer, alguna
cosa més elevada, del que podia aportar una dona, que quedava
relegada a un plà més familiar. Aquestes relacions homosexuals es
donaven a tots els sectors de l'estat i la societat gregues. La
pederastia era considerada una iniciació del jovent en la
vida, a través d'un home adult. A partir de llavors, el jovent, ja
adult, podia formar part de la comunitat d'homes adults, casar-se,
fer la guerra o tenir descendència.
