Detall de l'emperador en un mosaic romà. |
Alexandre “el Magne” va ser el
forjador d'un dels imperis més grans de l'antiguitat, tot guerrejant
amb altres imperis poderosos, a qui va derrotar. Fou ell qui va posar
a germinar el que després de la seva mort seria l'hel·lenisme.
Tot i així, aquest rei-general forjat
en innombrables batalles per totes les parts del món fins llavors
conegut, no imaginava que, a part dels seus enemics externs -a qui va
combatre amb èxit-, també li sorgirien enemics en e
l si del seu
exèrcit, posant en perill el seu bastíssim imperi.
Un cop ben assentat al poder, després
de succeir el seu pare, l'emperador Alexandre va posar la vista cap a
l'orient. Primerament perquè l'imperi persa feia segles que
amenaçava la península grega. Després, perquè a l'orient es
trobava una font inesgotable de riqueses. En poc temps va caure
Síria, Egipte i tota la Pèrsia, un imperi vastíssim. Però el rei
no en tenia mai suficient i continuava avançant sense parar cap a
l'est, arrastrant amb ell les tropes i tot el que envolta l'exèrcit.
Inclús va arribar a l'Índia, on va creuar el Ganges i on va
derrotar diferents reis i cabdills que li sortiren al pas. Però,
il·luminat pels èxits militars no va adonar-se del que li estava a
punt de caure a sobre. Els soldats, cansats d'una expedició que no
acabava mai es van plantar en trobar el riu Hidaspes -actualment
Jhelum, riu que corre per l'Índia i Pakistan- i van comunicar al seu
rei que no donarien una passa més si no era per tornar a casa. El
general més poderós del món antic va haver d'accedir: la força
militar era la basa que suportava un imperi tan extens. Tot i així,
el retorn cap a Grècia va ser penós. La gana, la sed, els atacs
continuats a la rereguarda grega, anaven menguant l'exèrcit més
poderós de l'època.
Alexandre construí un enorme imperi. Un dels més grans de l'antiguitat. |
Els problemes amb l'exèrcit però, no
acaben aquí per a Alexandre. Els macedonis -Macedònia era el regne
d'on provenia Alexandre- recelaven del seu rei, a qui consideraven
massa orientalitzat. Alexandre vestia a la manera oriental, obligava
els seus generals a casar-se amb dones orientals per crear vincles
que reforcessin la fidelitat al seu imperi i fomentava la
orientalització de la cultura i la societat grega. Aquests fets
provoquen recels entre àmplies capes de la societat macedònia,
sobretot entre la dominant. Una cultura considerada culta i refinada
com la que el món grec considerava la seva, no podia permetre
intrusions culturals bàrbares -tot el que provenia de fora del món
grec era considerat bàrbar-.
Però el motiu que tornarà a tensionar
la relació d'Alexandre i el seu exèrcit va ser la decisió de
llicenciar les tropes veteranes orientals, per formar un exèrcit
nou. I aquest fet movilitzà ràpidament tots els generals i soldats
implicats. L'exèrcit veterà es va sentir menyspreat i es va
amotinarbcontra el seu rei. El gran imperi alexandrí va trontollar.
Però segons les fonts clàssiques, Alexandre, qui va ser format
intel·lectualment per Aristòtil, va arengar el seu exèrcit, que va
tornar a mostrar la fidelitat al seu rei i que va ser perdonat per
aquest.
Alexandre va morir després d'haver-se
posat greument malalt. L'historiador grec Diodor va més enllà i ens explica que una nit va participar en un banquet que va oferir un amic
del rei. Alexandre es va emborratxar del vi que se li havia ofert en un gran bol i que, immediatament, el rei va caure malalt amb unes fortes febres, dolor abdominal i vòmit. Va durar 12 dies. Diu l'historiador que algú que
volia veure l'emperador mort, va mesclar l'extracte d'una planta
verinosa amb el vi.